Gràcies

Bé des d'aqui, li vull donar les gràcies a Mikel per cada somriure que ens fa treure a les seves fans les Mikeleras, que amb cada petit detall ja ens fa la noia més feliç del món.
Ara me'n recordo de quan vaig començar a veure Polseres vermelles, i va ser veure en el primer capítol quan el va aparèixer per primera vegada jugant a futbol i des d'ahi em vaig adonar que el seria especial, que no seria un simple idol que amb el temps ho acabés oblidat ... ell serà el meu idol per sempre.
I ara que em poso a pensar, me'n recordo del capítol 9 ... que malament ho vaig pasar jaja, perquè pensar que no podria veure-ho cada dilluns per a mi era com la fi del món, però quan em vaig adonar que fora d'aquest personatge estava Mikel que sempre em faria somriure encara que just en aquell moment no pogues.
Gràcies per cada somriure o per cada llàgrima que m'has fet treure, perquè no només m'has fet plorar per coses que passaven,si no perquè m'has ensenyat a valorar la meva vida i tot el quem'envolta però sobretot a donar-li un significat a tot això anomenat vida, perquè moltes vegades no pensem que encara que nosaltres no ens adonem molt a prop de nosaltres hi ha moltes persones malaltes que donarien tot el que tenen per estar bé ...
Moltes gràcies per tot de debò.
T'estimo Molt (L)